Install this theme
Barcelona is burning

Barcelona is burning

esborrar-te així

esborrar-te així

tus ojos son dos prismas devolviendo oscuridad

-Pero, com la veus-recordes-sents Tu?

Recordo com t’estimava amb bogeria, com n’èrem d’especials. Recordo la teva cara de sorpresa quan apareixia per sorpresa al teu menjador. Com un dia tot el tren em mirava extrany perquè em vaig embolicar amb llacets verds. Recordo com els vas desfer, mentre en principi havia d’arribar un regal a través d’algú. Recordo que em duies madalenes que compraves a l’Starbucks perquè creies que eren les més bones. Com brillàvem. I com em feies cremar. Et recordo il·luminada. Explotant, nua. Recordo com de cop necessitava deixar d’odiar-me a mi per poder-te estimar amb bogeria sense tenir por a fer-te mal. Recordo com m’espantava amor tan inmens. Recordo com et vaig fer fora de la meva vida, sense fer-te fora del meu cap ni del meu cor.
Recordo com sentia cada fil conectat desgarrant-se mentre et deia que no.
Recordo cada nit posterior a love of lesbian parlant per telèfon.
Recordo estar preparada per tornar quan just no vas agafar-me el telèfon una nit. Recordo com vas parlar-me d’Ella. I com jo m’espantava i alhora destijava la teva felicitat infinita. Recordo cuanta por tenia de tornar-te a trencar. Recordo com et desitjava, i recordo quan l’endemà vas respondrem que havies dormit amb Ella.
I com se’m va trencar tot, encara més. Recordo estar preparada per Tu i que de cop, tot s’enfosquís
recordo mutilant-me per dins mentre m’odiava per haver-te perdut, per no haver-te dit la veritat. Recordo fugir a casa la X nit sí, nit també odiant-me.
Recordo vagar de persona en persona, de llavis en llavis, intentant sentir alguna cosa més que Tu.
Recordo Sant Celoni, molt. Recordo arribar, abraçar-te, plorar, i cremar-me recordant-nos.
Recordo morir a les festes de Girona quan somreies per Ella a mig metre de mi. Recordo quan la besaves, que tot s’apagava, recordo el buit dormint al teu menjador mentre no era jo qui t’abraçava. Recordo la teva indiferència i el meu dolor.
Recordo també el petit sant jordi, tu amb Ella i jo amb qualsevol persona parèntesi que intentava tancar-me el buit.
I jo abraçant-te, plorar.
I recordo molts molts mesos de foscor, fins que va arribar Y i pensava que tot havia quedat enrere. Ho sentia.
Però recordo veure’t, i cada cop pensar-te. I cada cop desitjar-te. Recordo aquest matí, quan a l’autobús, una noia duïa la teva colònia i tot feia olor a Tu. Recordo haver sospirat. Recordo haver-te desitjat. I haver-te enyorat. I odiar-me de nou, per deixar-te marxar.

I’m freaking out.
recuerdos de lo que un día fuímos, y de lo que un día volveremos a ser.

recuerdos de lo que un día fuímos, y de lo que un día volveremos a ser.

Han calgut tres anys, amb tot els seus batecs i tot el seu dolor, per la nostra primera foto juntes.
Sempre hi ha més Llum. Tornaràs a volar. Fins aleshores, totes les abraçades del món.

Han calgut tres anys, amb tot els seus batecs i tot el seu dolor, per la nostra primera foto juntes.

Sempre hi ha més Llum. Tornaràs a volar. Fins aleshores, totes les abraçades del món.

Y generé más tensión, y me hice nudos de inaudita opresión,
cuando empecé a notar, un deseo inhumano hacia ti.
Busqué las ganas y también un plan,
romper mis diques de seguridad,
pero antes de decidirme a hablar,
elegía un vuelo raso para huir de tu radar.

Mi mecanismo de horror, volvió a engullir mi tensión.
Intuyo que si hablo va a ser de una vez,
y tanto que he aguantado así, no lo haré bien.
No pongo de mi parte ni aporto más luz
¿por qué me cuesta tanto cambiar de actitud?

Como un sueño fractal, quisiera explosionar,
millones de sonidos que pudieran ampliarte un “gracias”.
Sería un gran paso más, para la humanidad,
mostrar mi cara oculta a los demás.
Ser actitud. Ser actitud. Más actitud.

Es como cuando sueñas que nadie te ve.
Y sigues dando pistas, por si alguna vez…
Y sé que no funcionará si estamos sin ser.
El hambre invisible en su escudo de piel.


-“El hambre invisible”, Love of Lesbian-